A meitats i finals del mes de febrer, quan ja s'està acabant el 2n trimestre, acostumo a proposar exàmens de les PAU a la matèria de Dibuix Artístic, als alumnes de 2n de batxillerat de l'Ins Jaume I de Salou. Sovint em trobo que després d'estar dos mesos dibuixant la figura humana primer des d'un punt de vista descriptiu, i després des d'un punt de vista expressiu, fer el salt a la resolució de proves PAU amb temps limitat a una hora o hora i mitja, no és tan fàcil.
Els estudiants necessiten adaptar-se a aquests tipus de proves i enunciats per aplicar els coneixements pràctics i conceptuals treballats les setmanes anteriors. Aquest enunciat que aquí us presento el porto plantejant uns anys, ja que és senzill i permet entrar bé a aquest tipus de proves. A mi personalment em permet recalcar coses bàsiques alhora de tenir una estratègia de dibuix per a poder acabar amb èxit una prova PAU cronometrada. L'alumnat es posa nerviós al treballar sota pressió i la meva missió és mostrar-los vies ràpides i àgils per a que no es frustrin, i puguin dibuixar com ells saben, sortint de les seves zones de comfort. Les proves PAU són, doncs una oportunitat per a detectar mancances, i enriquir els nostres repertoris visuals alhora de dibuixar. En aquest cas l'enunciat mostrava una fotografia d'una ombra al terra del que sembla una nena gronxant-se. És una foto molt suggerent i oberta, que permet interpretar-la de moltes formes diferents: per la posició i la direcció de l'ombra es pot entendre que l'escena es troba per la tarda en un parc. El repte consisteix en recrear el moment en què la nena s'està gronxant, en un parc urbà, d'una forma versemblant com si féssim la fotografia des d'un altre punt de vista, però respectant la direcció de la llum. Els dibuixos es van resoldre a classe al llarg de dues sessions sobre un suport de 50x70. Aquí teniu algunes imatges:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada